diumenge, 31 de març del 2013

130 ANYS.

Aquest títol, consta de tres números, i quatre lletres, i...   quelcom més, és el resum d'una llarga història, i que desitjo, la seva continuïtat.

Serà aquesta una petita crònica, d'una llarga història, una història, que per el moment, ja compta amb 130 anys d'existència.

Endavant;






dilluns, 18 de març del 2013

POETA JACINT VERDAGUER.


L'any 2001, l'UNESCO, va declarar el dia 21 de març, equinocci de primavera, Dia Mundial de la Poesia. 

Ens aquestes dates, no puc oblidar-me del nostre gran poeta mossèn Jacint Verdaguer

Seguint per el camí dels meus records poètics,  em vaig trobar,  La Fada de Roses, en mossèn Cinto, ens la descriu.


Atenció, escoltem.


diumenge, 3 de març del 2013

L'ART COM TESTIMONI HISTÒRIC.

LA MEVA ESCOLA.


M'agrada Barcelona, i passejar per els seus carrers, sobretot per el barri Gòtic, i sempre m'aturo davant la "meva escola," els llibres de l'història de la ciutat, en diuen la Casa dels Canonges.

Aquest any 2013, L'Escola, compleix 130 anys de la seva fundació, és motiu d'un record sentimental, com antiga i actual alumna.
Durant aquests anys ha tingut diferents seus, però,jo, en el meu record, la tinc integrada, en aquest edifici.

Son moltes vivències, des de aquell setembre del 1951, fins avui.  Ja en parlarem.

                                     

El conjunt de la Casa dels Canonges, apareix en el segle XIV, quan els canonges de la Seu,abandonen la clausura, és tractava d'un conjunt d'edificis de dos o tres plantes, a l'entorn d'un pati obert, on una escala, duia a la planta noble del edific.   A la plant baixa, havien tallers, i botigues, consta documentada, en una de les botigues, com una carnisseria.


Projecte per la restauració presentat per Jeroni Martorell.
                 Projecte que respectava, l'estructura tradicional, no se realitzà. any 1927.

                        

Els edificis i les institucions, han sofert moltes modificacions al llarg de la seva història.
El seu aspecte actual, és el resultat de la restauració duta durant la dècada del 1920, molt discutida, per esborrar l'estructura de la tipologia de la casa catalana.
   


A la pared lateral, del c/. del Bisbe a la plaça de la Pietat, es van decorar, amb esgrafiats de caràcter noucentistes.



                                   S'afegiren reixes, s'obriren finestres, i se tancaren portes. 


                                              


Se conservaren, motllures, escultures i decoracions arquitectòniques, d'edificacions anteriors.















                               Diferents escuts nobiliaris, ens recorden el seu antic llinatge.

Aquest és l'edifici, el qual encara avui reconec com "la meva escola".  una Escola, que recordo, i que identifico, com una part molt important de la meva adolescència i joventut.

El camí dels records, és llarg... a vegades dificultós i d'altres planer, s'ha de resseguir lentament ... a poc a poc...  Fins aviat.

                                                                                                                              Núria Vergés.