MIRÓ I LA TRAGÈDIA.
Davant d'una obra d'Art, no és suficient mirar, serà necessari, arribar a veure, és el pensament conceptual, el qual requereix d'un llenguatge i un mecanisme simbòlic en la formació d'una imatge, per arribar a expressar, i fer entenedor, tot allò que es vol transmetre.
Natura morta del Sabatot. 1.937.
Oli damunt de tela. 81,3 x 116,8 cm.
Inscripcions al bastidor; Joan Miró. / Nature.
Morte au Vieux Soulier / 24. 1. 29 -V. 1937.
The Museum of Modern Art, Nova York. donació de James Tharall Soby.
Miró, pràctica un Art analític, suplanta personatges, per objectes quotidians, els presenta, unitaris i independents ben perfilats, en un espai on, el color groc, (el color del sol, signe de vida), és tapat per grans taques de color negre, ( signe de mal presagi), que tot ho encerclen.
Aquests signes són una dura critica a la situació del seu país, i de la seva època.
La Guerra Civil.
Miró escriu: " Vingué la guerra de juliol del 1936, em féu interrompé el meu treball i endinsar-me en el meu esperit, els pressentiments que vàreig tenir aquell estiu..."
" Amb aquesta obra vull anar fins al fons de tot..."
"La guerra civil només era; bombardeigs, morts, afusellaments, i jo volia reflectir aquest moment tan dramàtic i trist..."
" El color és l'element que contribueix a donar-li força penetrant..."
" Realitat profunda i apassionant."
Elements de la composició: Un vell sabatot. Un rosegó de pa. Una ampolla trencada lligada amb un cordill. Una poma travessada per una forquilla.
S'han fet, moltes lectures; Un sabatot sol, - falta la parella = Solitud i pobresa.
Ampolla trencada, lligada amb un cordill. = Destrucció inútil, no recuperable.
Rosegó de pa sec. Fam i misèria.
Poma amb forquilla clavada. = Soldat mort per una baioneta.
El fet de llegir una obra d'Art és traduir-la, al llenguatge de la sociologia.