L'ART, COM TESTIMONI DE L'HISTÒRIA.

JOAN BROSSA (1919-1998.)

Poeta, dramaturg, artista plàstic, escriptor, cofundador de la revista avantguardista del "Dau al Set",(1948).

Les seves obres, són descobertes amb la velocitat de la mirada, i ajuden a pensar amb els ulls, per arribar a veure, allò que significa.

Brossa deia:
 "La paraula serp, és una serp viva".

 "La poesia visual, és un servei a la comunicació."

 "La poesia és un joc, on, sota una realitat aparent, hi apareix una altre realitat insospitada."

 Aquesta obra, sembla una carta -normal- d'una baralla,  aviat observem  una colla de contradiccions.

   Una sola carta; no té cap utilitat, necessita de la resta de les cartes, per ser una baralla. = aïllament.

Una carta, és comunicació, però en aquesta carta, no apareixen paraules. Total falta de comunicació. 

Un rectangle, delimita l'espai, i encaixa els objectes-personatges  = falta de llibertat.

Presenta unes petites obertures, a la part superior i inferior, que el converteix en un parentesí  = trencament d'unitat i confrontació.

  Brossa, donava als objectes i símbols, la categoria de personatges

   A la part superior, apareix un 9. El lector el veu a l'esquerra, quan en realitat està a la dreta de la carta-personatge, ens assenyala que la seva mà dreta esta enlairada.= salutació franquista.
El número 9;  dit el número perfecte.
no. 9 = (1+2+3+4+5+6+7+8+9) = 45. elements que sumats donen 4+5= 9.  = símbol del narcisisme, sempre retorna sobre si mateix, auto-adulació, interessat, posséssiu, necessita acaparar l'atenció. També se'l considera, un número de mala estrugança, per ser un 6 invertit.
   El número 6, se'l considera el nombre de la codificació.
  Se necessità sis dies per crear el món.
  És el símbol del Dret i l'Ordre, en la carta-personatge, queda arraconat a l'esquerra, el lector el veu a la dreta, en un nivell inferior.
  La paraula Nou, =  novetat, canvis. Ens marca, un nou terreny, on tot se contradiu, on tot capgira; de dalt a baix, de dreta a esquerra.

  Dins del restringit espai;  aparença de tranquilitat i serenor, tot dins d'un bo ordre, ben planificat, ben distribuit i ben repartit;  8 copes. 
   El número 8, tancat sobre sí mateix. Exclusivitat.

Antiga Baralla Catalana.

  Han estat eliminades, la resta de les cartes de la baralla. Eliminació. I també han estat eliminats els símbols catalans, -baralla catalana-  a partir d'ara, els porrons, son substituïts per copes, que són objectes-símbols, de premis als vencedors, 8 copes, per les 8 províncies que van recolzar, al  Movimiento Nacional, els perdedors, ja no compten.
   Les copes per l'exterior, són daurades, el color de l'or, símbol de riquesa, i poder.
   El seu interior vermell, color de la sang. que vessa per els costats.
  Les copes, estan cobertes per ratlles negres, al·lusió directe, als barrots de les de les celdes de les  presons. = Desapareguts, morts o empresonats.
  
   El poeta obre nous camins, i el lector agafa el seu testimoni des de la seva pròpia realitat.

   Joan Brossa, afirmava: "El títol és important, és una clara referència".

  Tot aquest, conjunt de símbols, elements, signes, contradiccions i despropòsits, representats en aquesta  carta perduda, que en temps passat, va pertànyer a la col·lectivitat  d'una baralla, el seu l'autor la titula:

                                                    ESPAÑA.