dijous, 14 de febrer del 2013

ARCO.

He fullejat les critiques de la Fira d'Arco, i també alguns llibres de la Història d'Art. ¡Ja ho sé,! les comparacions sempre són odioses, però a vegades són inevitables.

    La  Fira  d'enguany  segueix  la  tradició,  tot  el tradicional que  pot ser una fira de aquestes característiques, diuen que la principal motivació és l'Art Contemporani, però per molt Art, que sigui, esta subjecte a les circumstàncies i possibilitats econòmiques.


Així, no és d'estranyar, que periodistes, escriptors, polítics i altres personatges, expressin la seva opinió, perquè parlar d'Art, encara avui, és signe de cultura, i com que d'expressions artístiques, ni han de tota mena, sempre queda bé, i sempre hi ha algú que queda content.


Tot és cendra.    Xavier Escribà.
Arco, és una fira, diuen que per donar coneixença, de nous valors, potser sí,- però en una fira -i la qüestió és vendre, i de diners, i de ventes, sí, que se'n parla i molt, més que d'Art.



"La Comisición de Adquisiciones del Real Patronato del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia" de Madrid, va acordar una compra, per un valor global de 676,272 euros, a set galeries espanyoles i tres galeries estrangeres. El Ministeri de Cultura ha aportat 500,000 euros per aquesta compra.




Aquestes són dues de les sis obres, adquirides, per el Reina Sofia.


El turisme a entrat en el món de l'art, - Turquia, ha sigut el país invitat - per impulsar aquests fluxos econòmics, la fira ha posat en marxa iniciatives com; convidar a compradors internacionals, potenciar la presència de col·leccionistes institucionals i posar al servei dels compradors potencials, uns assessors artístics i dedicar uns espais i unes atencions als seus artistes, si nosaltres pensem amb ells, potser, ells, pensaran en nosaltres, diuen , que; cortesia obliga.
Actes heroics.    Buscant la sortida.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada