Aquesta, sembla ser la salutació de Joan Miró, a tots aquells que arriben a Barcelona, si ho fan per aire, la seva obra la troben en el gran mural de l'aeroport.
 |
| Mural ceràmic aeroport de Barcelona. de Joan Miró. |
 |
| Paviment de la Rambla, Pla de la Boqueria. de Joan Miró. |
El seu nom, és un tema molt recorrent en l'obra Mironiana, és la més gran de totes les escultures de Miró, té una alçada de 22 metres, per 5 metres de diàmetre, en algunes de les parts, el seu pes és aprox. de 500 tones.
La seva estructura interna és de formigó, i el seu revestiment exterior, és de ceràmica, de colors; blau, groc, roig, verd i negre, característics de la paleta cromàtica de Miró.
 |
La seva construcció, i emplaçament, va ser decidit en un Ple Extraordinari, en el Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, presidit per el batlle Narcís Serra, i Josep Miquel Abad responsable de la Planificació Urbanística, i l'arquitecte Oriol Bohigas com delegat de Serveis de l'Area d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.
 |
| Dibuix al grafit, sobre paper. Mida 40x60 cm. Núria Vergés. |
La construcció, de l'estructura de formigó, va estar supervisada per el catedràtic de la Facultat d'Arquitectura de Barcelona, Francesç Basó, segons els tècnics, va ser l'encofrat, la part que va presentar més problemes, aquesta escultura, esta situada dins un llac, de mida, 20x40 metres quadrats, al quedar reflectida en les aigües, potència la seva esvelta silueta.
 |
| Aqüarel-la i tinta xina, damunt de paper. Mida 40x60 cm. Núria Vergés. |
La ceràmica del seu revestiment, és obra de Joan Gardy Artigas, fill del seu gran amic i col-laborador Llorens Artigas.
Els treballs d'instal.lació, van durar quatre mesos, amb un equip de 30 persones, la seva estructura interna, va ser bastida per parts, a terra, i enlairades.
Per el seu recobriment, se necesitar-re'n tres cents metres quadrats, de rajola esmaltada, cuita al forn de llenya, esquarterades, i enganxades amb resina especial, per impedir la seva desmembració.
L'any 1981, Miró visità Barcelona, per estudiar, tota la planificació, seguin el seu acostumat i meticulosa preparació, de treball, no volia que la plaça, fos com un museu, la volia "com un bosc d'alegria" per ell, era tant important l'obra, com el seu entorn, allí estarien junts els seus grans mites; la dona, l'ocell, envolcallats per el seu blau, del cel mediterrani, i per el blau del cel reflectit en les aigües del llac.
Estava prevista l'inauguració per sant Joan de l'any 1982, però un atac al cor, ho va impedir, se decidir ajorna-ho per les properes festes de la Mercé, la seva salut empitjora.
 |
| EL MERMA. Ninot dissenyat per Miró. Retrat; Núria Vergés. |
El mes d'abril del 1983, l'Ajuntament de Barcelona, organitzà una Setmana d'homenatge a Joan Miró, finalment el 17 d'abril, dia del seu 90 aniversari, s'inaugura l'escultura monumental Dona i Ocell, el seu autor, no hi pot assistir, durant la cerimònia apareix, com a seu representant, El Merma, entranyable personatge del repertori popular teatral català, - ninot dissenyat per Miró, - en ell se simbolitzà el reconeixement , l'admiració i la gran estima envers al Mestre.
Tal com volia, Miró, no va ser un acte oficial, va resultar, ser una festa popular, emotiva i entranyable, des de llavors la seva escultura, a passat a ser una icona representativa de la seva ciutat.
El 25 de desembre, Joan Miró i Ferrà mor a Palma de Mallorca. És enterrat el 29 de desembre al cementiri de Montjuïc de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada