L'ART COM TESTIMONI HISTÒRIC.

L'ANY DE SALVADOR ESPRIU.

Amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de Salvador Espriu, ( 1913-2013)  l'any 2013, ha estat denominat L'Any de Salvador Espriu.

Espriu era afeccionat al joc dels anagrames, no li devia haver costat gaire d'inventar el topònim Sinera per designar,  amb estrica inversió de la y en i ,  un Sinera destinat a convertir-se en llegenda, i en un mite literari.

Joan Viladecans, artista plàstic, ha volgut, rendir un merescut homenatge, com testimoni d'amistat i admiració, en il-lustrar el llibre dedicat a la commemoració del seu centenari.

Viladecans ens convida a llegir a Espriu, un autor  "cíclic," que comença i acaba en ell mateix.




El seu treball, és una immersió profunda i sense complexes
en la seva obra,del gran escriptor, amb 25 pintures a doble pàgina. La sorra, el mar, el xiprer, prenen protagonisme.

És pot dir que el llibre, ens centra en l'indret central del mite; el cementiri, que és el cementiri dels morts, que vivien en la memòria espriuana, però també el cementiri dels vius que, com el mateix autor, portaven la mort en l'anima.


 "Novembre.  Tristesa d'una matinada humida, crua, enyorosa de la visita de la llum."

"Sota la pluja, totes les coses empal-lidien i s'esborraven, com buscant la boira i reculava de seguida penedit, amb vergonya."

Dedicat a la Laia.

 "El primer raig de sol penetrava a l'habitació, la llum de la llàntia feia pampallugues. L'Esteve contemplava Laia..."

El llibre... segueix,  i els blocs de Literatura Catalana, també seguiran...amb Espriu i Viladecans.