RAMON CASAS. LA CARREGA.

Barcelona, 4  de gener 1866- Barcelona 29 de febrer 1932.

Tots sabem qui, va ser Ramon Casas, la seva biografia, està a l'abast de tothom.

Així, sabem que era un distingit personatge de l'alta burgesia, i potser, per això, resulta desconcertant, que ens presenti, una obra amb aquesta temàtica.

S'avançà al seu temps, podríem equiparar-la al foto-periodisme de la nostra època, ens relata un succés "in situ", ens presenta una espectral escena, avui, encara és tema vigent les reivindicacions laborals, i les repressions, per part de les autoritats, és mereix, de ser analitzada.

La Carrega.- Barcelona 1902. oli damunt de tela. Museu Comarcal de la Garrotxa. Olot. Format 298x470,2 cm.

Sembla que comença a pintar-la en el 1899, amb el nom de La Carrega, pro no la va signar fins el 1903, per presentar-la a Salon du Champ de Mars de Paris.

 1904.- Canvià el títol, per, Barcelona 1902, la presentà, Exposició General de Madrid. Guanya el primer premi.

En principi, la seva disposició dels elements compositius, és trencadora, amb els canons de la representació pictòrica. Com una reivindicació a la llibertat d'expressió de l'artista.

No sols és agosarat el tema, també el seu plantejament, i també ho és la lectura de la narració, al·lusió directa dels luctuosos successos, en Barcelona, durant la vaga general del 1902.

El paisatge, on transcorre l'acció no és real. Representa una ciutat culta religiosa i treballadora.  Al fons un cel rogenc, i emboirat, i ennuvolat:  presagi de tempesta, sobre el qual, se distíngeix el perfil de la silueta de l'església de santa Maria del Mar, la més gran i més bonica, de pur estil gòtic a Barcelona, construïda, gracies al esforç el treball, i la devoció dels gremis artesans, i al seu costat les tres xemeneies, signe d'industrialització, homenatge a la gent treballadora, juntament amb grans edificis, de la societat, d'una gran ciutat.

A l'esquerra, una gran multitud, fuig esporuguida, davant l'arribada violenta de la guarda civil   .

En el centre, el protagonista, és un gran espai buit.

A la dreta, en primer terme, un treballador, caigut i desarmat, indefens, a terra,davant seu el guarda civil, de dura mirada,damunt del cavall, gest amenaçant, sable en mà, màxima expressió de supèrbia, per contra, les potes davanteres  de l'animal en posició de fre, sembla ser més compassiu la bestia, que la persona. Estudis posteriors, demostren que Casas, va retocar la posició de les potes del cavall, originalment, la bestia, tenia una aptitud més amenaçadora.

La figura del caigut, també té el seu simbolisme, l'home, que va fer de model, era Josep Morera, un senzill i molt conegut arranca-queixals, de Tona, se'l coneixia amb el renom "El Noi de Tona," avui, en el poble, tenen un gegant, amb el seu nom, com homenatge al popular personatge. Sembla que Casas, volia destacar, que hi han autoritats, que no respecten rés, ni a ningú.

Va estar durant mols anys ea Madrid. Quant Miquel Blay, nascut a Olot, va ser membre de  La Academia de Bellas Artes de sant Fernando, de Madrid, va influir per que fos deixada, en diposít en el Museu d'art Modern d'Olot. Madrid va accedir perquè l'obra, els hi resultava incomoda, per les seves grans dimensions i sobretot per la seva temàtica.

Passada la Guerra Civil, va arribar, una sol·licitud per el seu retorn a Madrid, pro els conservadors, van exposar els perills del seu trasllat, no era aconsellable, caragolar-la, se hagués deteriorat, i per el seu gran format, no pot sortir, amb bastidor del Museu, així, dons, no ha sortit d'Olot des de el 1992. Està considerada com l'obra estrella del Museu.

La Carrega II.  Ramon Casas.

Charles Deering, amic de Casas, volgué una copia de La Carrega, en Casas, mai feia copies,
li pinta una nova versió, la situà a la plaça Major de Vic, la parella de guardes civils que carreguen, contra la gernació, van a peu, no hi ha cap cavall.