L'ART COM TESTIMONI HISTÒRIC

JOSEP MARIA SERT.

Barcelona 1874. Barcelona 1945.

Famós pintor i gran muralista, les seves monumentals obres, la majoria en espais públics, poden ser, i són, contemplades i admirades. Tot, i així crec interessant, comentar unes obres que per el seu caràcter privat, i personal, no estan exposades a la vista pública.

Tots els pobles tenen les seves tradicions, i seran els seus artistes, qui ens deixaran  el seu testimoni gràfic.

Els Castellers de Valls. 2,10 x 2,20 m. 1927.

Sert, gran amic de Francesc Cambó, li regalà, cinc  pintures, que emmarcades entre prestatges de llibres, estaven  destinades a decorar  la  biblioteca, del pis del polític, en la  Via Laietana.

Són en aquestes obres més personals i íntimes, on se reflecteix els sentiments dels amics, envers als costums i tradicions del seu país.

La pintura mural, va destinada a ser contemplada en espais amplis, i l'intenció a de ser didàctica, emprava símbols, que molt sovint, són de difícil enteniment, el públic quedà impressionat per el color o per l'arabesc de la composició, i per el seu simbolisme.

L'Inocentada.  1,20 x 2,20 m.    Els Tres Tombs.1,20 x 2,20 m.

   Els Castellers de Valls.   La  Inocentada, 
   Els Tres Tombs.      La Sardana.

   Fan referència als mites i tradicions de        
   Catalunya.

   Pintures,  sobre  fusta,  de  color  ocre, 
 sobre fons d'argent,  uns  invisibles  fils

 enretiren   unes  sumptuoses  cortines,  

 estampades de color púrpura, que donen

 unitat al conjunt,  com d'una representació  

 teatral.

 És destacable el tractament de les figures
 en moviment,  presenten  un  escorç
 molt  efectista,  s'agrupen  configurant

 esquemes compositius deliberadament 

 calculats,  mitjançant  uns  maniquís, als

 quals vestia, situava, manipulava, i en reunir-los, els fotografiava, abans de passar a la forma definitiva, dotant-los un caràcter escènic, seguint l'exemple dels pintors venecians.

   

La Sardana. 2,10 x 2,20 m. 1.927.

   Són  pintures  molt  detallistes,  cuida 
   molt  els relleus, els volums estan molt 
    definits, pertanyen a   l'etapa,  més  
    brillant  i  madura  de    la  seva carrera,   
   els fons  són una  clara referència a la 
   geografia catalana,   l'ambient  festiu.

    A  partir d'ara  els fons   de les seves 
    obres, seran més neutres.

   Iconagràficament ,  poden   semblar
   unes  postals  trucades i manipulades,
   son  la   voluntat   de  representar   els
   seus records, 

Tot aquest conjunt, està presidit per un  gran panel titulat  Montserrat.

Montserrat.  2,80 x 2,20 m.

Una gran processó amb pali, i creus, transita per sota de les rocoses muntanyes, envoltades per núvols, cobrint el cel.  És la Catalunya popular, que sobreviu en la cultura del País.

L'ART, COM TESTIMONI ARTISTIC.

JOSEP GUINOVART I BERTRAN.

Barcelona 1927-2007.

Pintor, dibuixant, gravador, artista plàstic, crític d'Art, escriptor, mestre.

Les seves obres estan presents en museus nacionals i internacionals.

L'any 1983, se l'hi concedeix la Creu de Sant Jordi.

L'any 1994, inauguració de l'Espai Guinovart, en Agramunt

Les obres d'Art, ens parlen dels artistes, i quan els artistes parlen.  Escoltem;

  "El concepte de muntatge-instal·lació, és una manera d'ultrapassar la pintura, de dur a terme la ruptura de la frontalitat del quadre, de respondre a la necessitat de sortir del marc, de trencar els límits. Aquest és el punt de partida de l'intent que l'espectador -i el mateix pintor- puguin circular per dins el quadre."

   Fragment de l'entrevista amb el periodista Ramon Balasch. per el diari Avui, en data 30 de juliol de 1995.

    Vivències entre la matèria i el sentiment.   "Vaig anant descobrint les fonts, l'origen de certes estructures del meu llenguatge; obsessions, materials, com la terra, la llum, el color."

  

   Títol i fragment del manifest de Joan Guinovart, amb motiu de l'inauguració de l'Espai Guinovart.

     Son moltes les obres d'Art, que perduren al llarg de l'Història, altres la seva existència és efímera, degut a la pròpia condició representativa.

    També, aquestes són dignes de recordança.                                                                                                                                                                                                                    

                 
   Instal·lació en l'interior de l'església de  Sant Joan de  Vilafranca del Penedes. 
 Ens presenta, una gran quantitat  de  petites   escultures- personatges, de terra. 

Instal·lació església de Sant Joan de Vilafranca.

  "Tots som terra, i a la terra, hem de 
   tornar."

  Totes són semblants, i totes diferents, 
  com  la mateixa Humanitat.
  Símbol d'una gran comunitat, que 
  conserva el seu propi individualisme, 
  amb una unitat coherent  i a la vegada 
  dispersa.

   Uns estan més junts, propers, i 
   compromesos, altres més separats 
   distants, i indiferents.  

     Un  estret   i dificultós  camí  amb 
  giragonses, com  la  vida  humana,  ens   
  guia cap a un ampli espai - al Cel - amb
  forma de cor,  Amor Diví.

Absis de l'església gòtica del s.XIV.  de Sant Joan de Vilafranca del Penedes.
Va ser construïda damunt de les restes d'una petita església  romànica del s.XII. 

     A la part de l'Altar, un gran llenç, -recordatori del Sant Sudari,- amb dibuixos, símbols de clara referència, a  la creació  del  món,  destacant  cinc  conjunts  representatius  dels  cinc continents,  unes  línies  marcant  el  camí  a  seguir,  per aconseguir  l'unió  de  l'Humanitat .

       La seva instal·lació, està per la part superior, enlairada, però tocant a terra, com una Creu. 

       Per el seu damunt, un cobertor estès, símbol de la Protecció Divina

    

      La Creació ; el Pare. 

      La Creu, el Fill. 

      La protecció Divina; l'Esperit Sant.  

      El conjunt.  La Santíssima Trinitat.

    La quantitat de filaments abillats, que pengen del sostre, són representatius, dels ajuts i dons que ens cauen del Cel.

  Al llarg de la seva amplia  trajectòria artística, Guinovart, va demostrar sempre, una total llibertat per fer allò que volia fer, sense preocupació, per si és pot entendre, o no, com a Art.

  

L'ART COM TESTIMONI DE L'HISTÒRIA

FRANCESC  GIMENO  I  ARASA.  (Tortosa 1856-Barcelona 1927)

M'agrada Barcelona, la seva història, i els seus carrers i places.

  L'actual  Plaça del Rei, es localitza a l'interior del recinte emmurallat de l'antiga Barcino.

   Tots els fets històrics, hi han deixat la seva empremta, se pot dir que és la més noble i la més reial, tant, per la seva història com,  pels 
edificis del seu entorn i també per el seu subsòl el  Museu d'Història. 

En l'angle nord-oest s'alça una torre, de cinc pisos amb una galeria d'arcs de mig punt, amb set finestres, dita, el Mirador  del rei Martí, tot i que se construí, un segle i mig, després de la seva mort.
  En el transcurs dels segles, la plaça, ha sofert moltes remodelacions.

 En el 1931, eliminació de l'arbrat i d'una font . 

Al 1956, se suprimí la columna romana, per ser traslladada al carrer Paradís, juntament amb les seves germanes, en el Centre Excursionista de Catalunya.

 Per conèixer, com era antigament, aquest indret històric, un cop més hem de recórrer al testimoni artístic.

Plaça del Rei.(1896)  oli. Fundació Santander-Central-Hispano.

 Francesc Gimeno, ens presenta una visió molt diferent i personal, era un  artista, que sempre mantingué una actitud independent, al marge de l'art acadèmic, i dels corrents estètics del moment. 

 Va convertir la veritat, en l'objecte expressiu del seu art.

Afirmava " La pintura, més que invent és inventari". La seva interpretació de la realitat, directa i sense concessions, representava gent humil i paisatges suburbials, amb una factura aspra,  de pinzellades gruixudes, en la seva obra paisatgística, on els elements atmosfèrics adquireixen gram importància, sobretot la llum, accentua al màxim el clarobscur, respectant el color natural de l'objecte.  

Ens presenta, un reiterat trencament de les convencions compositives, amb freqüents punts de vistes desplaçats i elevats, amb forçades fugues perspectives, enquadrades, des de un punt de vista picat, com d'un vol d'ocell.

No es va plantejar mai fer una pintura que agradés, d'una manera fàcil, la seva sensibilitat el portar a representar una realitat crua, allunyada de la societat benestant, no volgué ser una crítica, tant sols, l'exponent de la realitat.

La seva extensa obra; paisatgística, retrats, i nombrosos autoretrats, va ser una autografia visual, com una interpretació real i míssera del seu món.  Aquesta actitud li hi va crear un cert rebuig, en el cercle artístic-aristocràtic barceloní.

 Amb el postmodernisme, i amb l'introducció de noves tendències representatives, uns anys després de la seva mort, el seu Art, fou finalment reconegut,   se celebraren homenatges,  i exposicions pòstumes, s'escriviren articles, Joan Mates en l'any 1935, escriu la primera biografia.

         Francesc  Gimeno passà a ser un pintor cabdal per l'Història de l'Art Català.

L'ART, COM TESTIMONI DE L'HISTÒRIA.

JOAN BROSSA (1919-1998.)

Poeta, dramaturg, artista plàstic, escriptor, cofundador de la revista avantguardista del "Dau al Set",(1948).

Les seves obres, són descobertes amb la velocitat de la mirada, i ajuden a pensar amb els ulls, per arribar a veure, allò que significa.

Brossa deia:
 "La paraula serp, és una serp viva".

 "La poesia visual, és un servei a la comunicació."

 "La poesia és un joc, on, sota una realitat aparent, hi apareix una altre realitat insospitada."

 Aquesta obra, sembla una carta -normal- d'una baralla,  aviat observem  una colla de contradiccions.

   Una sola carta; no té cap utilitat, necessita de la resta de les cartes, per ser una baralla. = aïllament.

Una carta, és comunicació, però en aquesta carta, no apareixen paraules. Total falta de comunicació. 

Un rectangle, delimita l'espai, i encaixa els objectes-personatges  = falta de llibertat.

Presenta unes petites obertures, a la part superior i inferior, que el converteix en un parentesí  = trencament d'unitat i confrontació.

  Brossa, donava als objectes i símbols, la categoria de personatges

   A la part superior, apareix un 9. El lector el veu a l'esquerra, quan en realitat està a la dreta de la carta-personatge, ens assenyala que la seva mà dreta esta enlairada.= salutació franquista.
El número 9;  dit el número perfecte.
no. 9 = (1+2+3+4+5+6+7+8+9) = 45. elements que sumats donen 4+5= 9.  = símbol del narcisisme, sempre retorna sobre si mateix, auto-adulació, interessat, posséssiu, necessita acaparar l'atenció. També se'l considera, un número de mala estrugança, per ser un 6 invertit.
   El número 6, se'l considera el nombre de la codificació.
  Se necessità sis dies per crear el món.
  És el símbol del Dret i l'Ordre, en la carta-personatge, queda arraconat a l'esquerra, el lector el veu a la dreta, en un nivell inferior.
  La paraula Nou, =  novetat, canvis. Ens marca, un nou terreny, on tot se contradiu, on tot capgira; de dalt a baix, de dreta a esquerra.

  Dins del restringit espai;  aparença de tranquilitat i serenor, tot dins d'un bo ordre, ben planificat, ben distribuit i ben repartit;  8 copes. 
   El número 8, tancat sobre sí mateix. Exclusivitat.

Antiga Baralla Catalana.

  Han estat eliminades, la resta de les cartes de la baralla. Eliminació. I també han estat eliminats els símbols catalans, -baralla catalana-  a partir d'ara, els porrons, son substituïts per copes, que són objectes-símbols, de premis als vencedors, 8 copes, per les 8 províncies que van recolzar, al  Movimiento Nacional, els perdedors, ja no compten.
   Les copes per l'exterior, són daurades, el color de l'or, símbol de riquesa, i poder.
   El seu interior vermell, color de la sang. que vessa per els costats.
  Les copes, estan cobertes per ratlles negres, al·lusió directe, als barrots de les de les celdes de les  presons. = Desapareguts, morts o empresonats.
  
   El poeta obre nous camins, i el lector agafa el seu testimoni des de la seva pròpia realitat.

   Joan Brossa, afirmava: "El títol és important, és una clara referència".

  Tot aquest, conjunt de símbols, elements, signes, contradiccions i despropòsits, representats en aquesta  carta perduda, que en temps passat, va pertànyer a la col·lectivitat  d'una baralla, el seu l'autor la titula:

                                                    ESPAÑA.