L'actual Plaça del Rei, es localitza a l'interior del recinte emmurallat de l'antiga Barcino.
Tots els fets històrics, hi han deixat la seva empremta, se pot dir que és la més noble i la més reial, tant, per la seva història com, pels
edificis del seu entorn i també per el seu subsòl el Museu d'Història.
edificis del seu entorn i també per el seu subsòl el Museu d'Història.

En l'angle nord-oest s'alça una torre, de cinc pisos amb una galeria d'arcs de mig punt, amb set finestres, dita, el Mirador del rei Martí, tot i que se construí, un segle i mig, després de la seva mort.
En el transcurs dels segles, la plaça, ha sofert moltes remodelacions.
En el 1931, eliminació de l'arbrat i d'una font .

Al 1956, se suprimí la columna romana, per ser traslladada al carrer Paradís, juntament amb les seves germanes, en el Centre Excursionista de Catalunya.
Per conèixer, com era antigament, aquest indret històric, un cop més hem de recórrer al testimoni artístic.
Francesc Gimeno, ens presenta una visió molt diferent i personal, era un artista, que sempre mantingué una actitud independent, al marge de l'art acadèmic, i dels corrents estètics del moment.
Va convertir la veritat, en l'objecte expressiu del seu art.
Afirmava " La pintura, més que invent és inventari". La seva interpretació de la realitat, directa i sense concessions, representava gent humil i paisatges suburbials, amb una factura aspra, de pinzellades gruixudes, en la seva obra paisatgística, on els elements atmosfèrics adquireixen gram importància, sobretot la llum, accentua al màxim el clarobscur, respectant el color natural de l'objecte.
Ens presenta, un reiterat trencament de les convencions compositives, amb freqüents punts de vistes desplaçats i elevats, amb forçades fugues perspectives, enquadrades, des de un punt de vista picat, com d'un vol d'ocell.
No es va plantejar mai fer una pintura que agradés, d'una manera fàcil, la seva sensibilitat el portar a representar una realitat crua, allunyada de la societat benestant, no volgué ser una crítica, tant sols, l'exponent de la realitat.
La seva extensa obra; paisatgística, retrats, i nombrosos autoretrats, va ser una autografia visual, com una interpretació real i míssera del seu món. Aquesta actitud li hi va crear un cert rebuig, en el cercle artístic-aristocràtic barceloní.
Amb el postmodernisme, i amb l'introducció de noves tendències representatives, uns anys després de la seva mort, el seu Art, fou finalment reconegut, se celebraren homenatges, i exposicions pòstumes, s'escriviren articles, Joan Mates en l'any 1935, escriu la primera biografia.
Francesc Gimeno passà a ser un pintor cabdal per l'Història de l'Art Català.
Francesc Gimeno és un dels meus pintors preferits.
ResponElimina